Virgínia de l’Oest

La capital és Charleston. Limita amb Ohio, Pennsilvània, Maryland, Virgínia i Kentucky. Comprèn diferents regions morfològiques: la vall de l’Ohio, fèrtil i densament poblada, amb cursos fluvials navegables, l’altiplà de Cumberland, entre 300 i 600 m d’altitud, i a l’E la regió dels Allegheny, molt muntanyosa, amb serralades d’una altitud entre 600 i 1 200 m. El clima és continental humit. Els recursos naturals són abundants i variats: carbó (utilitzat en la siderúrgia, en la indústria química i en la producció termoelèctrica), petroli, gas natural, grans dipòsits de sal i calcària. Les ciutats industrials de les valls de l’Ohio (Kanawha i Monongahela) depenen del carbó local, de la calcària i de les disponibilitats d’aigua. Hi ha indústria química, metal·lúrgica, del vidre i ceràmica. La població presenta una densitat de 30 h/km². Els nuclis urbans principals són, ultra la capital, Huntington, Wheeling, Parkersburg i Morgantown. Ocupada inicialment per diverses tribus índies, que en foren expulsades després de lluites aferrissades (1774), el territori formà part de Virgínia. Durant la guerra de Secessió mantingué una postura contrària a l’esclavisme, se separà de Virgínia i fou admesa com a estat de la Unió (1863).