Diputat i senador, fou ministre d’afers estrangers en diverses ocasions, entre el 1863 i el 1901, i col·laborà en la retirada de les forces franceses de Roma (convenció del 1864), en la pau amb Àustria, en la solució de la qüestió Romana i en el millorament de les relacions amb França. Participà en la conferència d’Algesires (1906).