i Vitòria | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Vitòria

Nom basc deGasteiz (eu)
Municipi
Espanya
Nom basc deGasteiz (eu)
Façana de l’ajuntament de Vitòria
© Fototeca.cat
Ciutat del País Basc, capital d’Àlaba i capital oficial del País Basc, on ha estat establerta la seu del govern autonòmic.
Població: 
238.247 h
[est. 2010]

Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França. Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del s. XX (maquinària agrícola, sucre, naips, mobles). La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940. A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora (metal·lúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc.), basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí, la descongestió de Guipúscoa i la immigració forana, féu augmentar la població (73 701 h [1960], 136 873 [1970]); actualment és el segon municipi del País Basc, bé que inferior a les aglomeracions urbanes de Sant Sebastià i Pamplona. Té aeroport. És seu episcopal.

Fundada per Sanç VI el Savi de Navarra (1181) sobre el poblat de Gasteiz, els seus pobladors reberen el fur de Logronyo. Alfons VIII de Castella la incorporà al seu regne (1200), tot respectant-ne els furs, i n'amplià el poblament. Prestà el seu suport a Enric de Trastàmara contra Pere I de Castella, però fou cedida per aquest al seu aliat Carles II de Navarra (tractat de Libourne, 1366), que la retingué fins el 1372. Durant el s. XIV experimentà un notable desenvolupament demogràfic i comercial, i Joan II la declarà ciutat (1431). Molt afectada per lluites civils al s. XV, a causa de l’expulsió dels jueus (1492) i de la guerra de les comunitats de Castella (1520), sofrí una davallada econòmica, que persistí fins al s. XVIII. A les acaballes de la guerra contra Napoleó fou escenari d’una important acció bèl·lica ( batalla de Vitòria). L’any 1936 hi triomfà la rebel·lió militar. A la segona meitat del s. XX s’hi inicià un procés d’industrialització i de creixement demogràfic que ha provocat fortes tensions socials (1976).

Carrer de Vitòria
© CIC-Moià
Vitòria conserva notables monuments d’estil gòtic, com la catedral vella (s. XIV-XV), amb el timpà de la façana bellament decorat. L’interior, de tres naus, amb creuer i deambulatori, guarda, entre altres, el sepulcre renaixentista de Martín de Salinas i una talla del s. XIV de la Virgen de la Esclavitud. Hi ha altres esglésies gòtiques, com la de San Pedro i la de San Miguel (amb un retaule de Gregorio Fernández i Juan Velázquez). Entre els monuments civils cal destacar les cases gòtiques (del Cordón, del Portalón, etc.) i els palaus renaixentistes, com els de Bendaña, Escoriaza-Esquivel, etc. Al s. XVIII correspon l’elegant estructura de la Plaza Nueva. El Museo Provincial conserva restes prehistòriques i arqueològiques, taules flamenques del s. XVI i una bona col·lecció de pintura.

Col·laboració: 
JRe / JGI / NCC
Llegir més...