Llicenciat a Barcelona el 1936, tingué com a mestres Manuel Corachan, Josep Trueta i Joaquim Trias, entre d’altres. En començar la Guerra Civil, s’allistà com a voluntari a l’exèrcit republicà. Tinent de sanitat, fou destinat al front d’Aragó i a l’Institut Pere Mata de Reus, on aprengué la tècnica de l’enguixat de Bohler que més endavant li serviria en les seves aportacions en traumatologia. Després d’exiliar-se a Mèxic (1939), el 1941 anà als Estats Units, on estudià ortopèdia a l’Hospital Universitari d’Iowa, institució on dugué a terme tota la seva carrera científica i assistencial, i del qual des del 1957 fou professor titular al departament de cirurgia ortopèdica, on es creà el Ponsetí Clubfoot Treatment Center. El 1984 fou nomenat professor emèrit.
La seva aportació principal és un mètode per al tractament i la correcció del peu equinovar en els infants. Desenvolupat la dècada de 1950, el mètode es generalitzà els anys noranta com una tècnica no invasiva per a la correcció d’aquesta deformitat congènita, amb una efectivitat superior al 90%. Investigà també els trastorns ossis i articulars del creixement de l’esquelet congènits dels nens i la bioquímica del cartílag. Entre altres distincions, rebé el premi Kappa Delta de recerca en ortopèdia (1955), la Medalla d’Or de Ketoen de l’American Medical Association (1960), el doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona (1984), la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Ciutadella (1985), el títol de membre honorífic del Col·legi Oficial de Metges de Balears (1985), el Zimmer-AOA Award for Distinguished Contributions to Orthopedics (2003), el premi Pediatric Orthopaedic Society of North America (2006) i el premi Children’s Miracle Network (2007).