Fill d’un violer, estudià dret a Bamberg i teologia a Pàdua; a Roma fou ordenat de sacerdot (1773). Fundà una escola de música (1775) a Mannheim, i fou capellà i director de música de la cort. Succeí Bernasconi com a director de música a la cort de Munic (1784), i pogué fer força viatges a l’estranger: féu concerts a Rússia, Anglaterra, Alemanya, Escandinàvia, Portugal, Grècia, etc. Fundà dues escoles més de música a Mannheim; també en fundà a Estocolm i a Darmstadt. Gran improvisador, és autor d’obres instrumentals, vocals i escèniques; destaca la seva aportació al camp teòric, i pot ésser considerat el precursor de l’etnomusicologia.