Vorarlberg

Land d’Àustria.

La capital és Bregenz. Limita al N amb Baviera i el llac de Constança, a l’W i al s. amb Suïssa i Liechtenstein i a l’E amb el Tirol, a través de l’Arlberg Pass. És travessat per l’Ill, afluent del Rin (frontera occidental amb Suïssa), per l’Ach de Bregenz, tributari del llac de Constança, i pels cursos superiors del Lech i de l’Iller, afluents del Danubi. El relleu és muntanyós al S, de roques esquistosocristal·lines al Rätikon i calcàries als Alps de Silvretta. El clima és continental alpí, amb hiverns freds i precipitacions abundants. Actualment, els recursos econòmics deriven en primer lloc dels serveis (especialment dels esports d’hivern), que els anys noranta aportaven prop del 50% del PIB del land. La indústria es va desenvolupar aviat, si hom té en compte les característiques muntanyoses del lloc. Es concentra a les conques del Rin i de l’Ill, i hi té importància i tradició el tèxtil; la indústria alimentària, la metal·lúrgia, la fabricació de màquines i d’aparells elèctrics són altres sectors importants. L’energia és d’origen hidroelèctric i és produïda per centrals situades a l’Ill. El clima de muntanya no permet una agricultura rellevant, llevat de la vall del Rin (cereals) i les vores del llac Constança (hortalisses). Té un cert pes la ramaderia (boví). La densitat és de 132 h/km2, la més alta d’Àustria. Els centres principals, ultra la capital, són Dornbirn, Feldkirch, Bludenz i Lustenau. Els romans incorporaren l’actual territori de Vorarlberg a la Rètia, motiu pel qual hi hagué fins al s. XVII illots de cultura retoromànica. Germanitzat en gran part a partir del s. V, fou ocupat pels francs (s. VII i VIII) i des del s. IX diversos llinatges se'n disputaren el domini; a conseqüència d’aquestes disputes el territori restà dividit fins el 1532, que els Habsburg, que havien heretat Bregenz el 1363, el reunificaren. Entre 1752-82 formà part del Tirol, i del 1805 al 1814 passà a Baviera. A partir d’aquesta data, fou novament territori austríac amb els límits actuals. El 1861 li fou concedida una dieta, que fou dissolta pel Tirol el 1918. Malgrat que en un referèndum celebrat el 1919, el 80% dels votants es manifestà partidari de l’annexió a Suïssa, continuà com a land austríac. Durant l'Anschluss passà novament al Tirol (1938-45). Després de la Segona Guerra Mundial recuperà la condició de land autònom.