Professà a les universitats de Heidelberg, Würzburg i Munic. Partint d’idees de Humboldt i Croce, reaccionà contra el mecanicisme dels neogramàtics per tal de remarcar el paper de l’individu en la creació i la difusió lingüística, no exemptes de valor artístic (Positivismus und Idealismus in der Sprachwissenschaft, ‘Positivisme i idealisme en la lingüística’ 1904). La història lingüística ha d’ésser la història d’aquestes creacions, o sia, història de la cultura. Intentà d’aplicar la seva teoria (idealisme) al francès i establí un paral·lel entre els fenòmens culturals i els canvis lingüístics (Frankreichs Kultur im Spiegel seiner Sprachentwicklung, ‘La cultura de França reflectida en el seu desenvolupament lingüístic’ 1913). Destaca també la seva labor d’hispanista (estudis sobre Lope de Vega, fra Luis de León, etc).