Abandonà la seva llengua materna pel croat. Paneslavista, s’adherí a l'il·lirisme amb entusiasme i s’establí a Zagreb, on dirigí (1842-45) el periòdic literari Kolo. La seva poesia amorosa imita els romàntics txecs i polonesos. De les seves obres cal esmentar Gjulabije (‘Pomes rosades’, 1840), Vienac soneta (‘Corona de sonets’, 1845) i Gusle i tambure (‘A l’amor i al patriotisme’, 1845). Traductor de Puškin i Gogol’, excel·lí també com a crític literari.