Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió (forces de van der Waals) i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent. La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscil·lació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats. Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que els àtoms en aquesta situació presenten essencialment la mateixa distribució electrònica que els ions negatius, si hom exceptua els enllaços. Els radis de van der Waals són útils en l’estudi de les estructures cristal·lines d’elements no metàl·lics i en l’anàlisi conformacional dels composts orgànics.
Radis de van der Waals d'elements significatius (en Å)
| N | 1,5 | Te | 2,20 |
| P | 1,9 | H | 1,2 |
| As | 2,0 | F | 1,35 |
| Sb | 2,2 | CI | 1,80 |
| O | 1,40 | Br | 1,95 |
| S | 1,85 | I | 2,13 |
| Se | 2,00 |