Es graduà a les universitats d’Amsterdam i Göttingen (1919-25). Doctorat el 1928, des del 1931 fou professor a la Universitat de Leipzig. Després de la Segona Guerra Mundial, treballà per a l’empresa multinacional Shell i a la John Hopkins University (EUA). Posteriorment ensenyà a la Universitat d’Amsterdam (1948-51) i, des d’aquest any, a la de Zuric fins que es retirà. Capdavanter de la geometria algèbrica, és autor de Moderne Algebra (1931), Einführung in die algebraische Geometrie (‘Introducció a la geometria algèbrica’, 1939), Matematische Statistik (1965) i també d’obres sobre la història de la ciència, com Die Arithmetik der Phytagoreer (“L’aritmètica dels pitagòrics’, 1947), Ontwakende wetenschap (‘El despertar de la ciència’, 1954) i A History of Algebra (1985).