En fou el genearca Guitiquind I (mort el 1136/37), comte de Schwalenberg el 1116 i que tingué dos fills. El petit, Guitiquind II (mort el 1188/89), era senyor de Pyrmont el 1184, i fou tronc de la casa comtal de Pyrmont, que s’extingí el 1631. El gran, Volcuí II (mort el 1177/78), heretà Schwalenberg i el 1150 adquirí el castell de Waldeck. El succeí el seu fill Enric I de Schwalenberg (mort el 1214). El fill petit d’aquest, Adolf I de Waldeck (mort el 1270), heretà el castell de Waldeck. El seu descendent, Otó II de Waldeck (mort el 1369), fou creat el 1349 comte de Waldeck i del Sacre Imperi. Un besnet seu, el comte Volrad I de Waldeck (mort el 1475), dividí el comtat entre els seus fills. El segon fill formà la línia comtal de Waldeck-Eisenberg. Els dos fills del comte Josies I de Waldeck-Eisenberg (mort el 1588) es dividiren (1607) els territoris paterns: el petit es quedà Eisenberg, i el 1625 heretà el comtat de Pyrmont. El net de Josies, el comte Cristià Lluís I de Waldeck-Wildingen (mort el 1706), reuní (1692) Eisenberg i Pyrmont i heretà per matrimoni (1658) el comtat de Rappolstein. El fill petit inicià la línia comtal de Waldeck-Pyrmont, que heretà el comtat de Bergheim el 1736 i el de Limpourg-Gaildorf el 1774, extingida el 1966; i el fill gran, el comte Frederic Antoni Ulric I de Waldeck-Pyrmont (mort el 1728), fou elevat a la dignitat de príncep del Sacre Imperi i inicià la línia principesca de Waldeck-Pyrmont, que el 1887 heretà els comtats de Holzapfel i Schauemburg. El seu darrer representant fou el príncep Frederic II de Waldeck-Pyrmont (mort el 1945), que abdicà el 1918.