En la seva obra, tant novel·lística com teatral, ofereix una panoràmica punyent de la societat alemanya. Cal destacar-ne el recull de narracions Ein Flugzeug über dem Haus (‘Un avió damunt la casa’, 1955), les novel·les Halbzeit (‘Mig temps’, 1960), Das Einhorn (‘L’unicorn’, 1966) i Der Sturz (‘La caiguda’, 1973) i, en teatre, Überlebensgross Herr Krott (‘El gegantí senyor Krott’, 1963), Ein Kinderspiel (‘Un joc d’infants’, 1970) i Das Sauspiel (‘El joc brut’, 1975). Darrerament s’ha dedicat sobretot a l’assaig crític: Wie und wovon handelt Literatur (‘Com i de què tracta la literatura’, 1973), Wer ist ein Schrifsteller? (‘Qui és escriptor?', 1978) i Selbsbewusstsein und Ironie (‘Autoconsciència i ironia’, 1981) són algunes de les seves aportacions a aquest gènere. Ha publicat alhora prosa narrativa amb la qual ha aconseguit gran èxit: Jenseits der Liebe (‘Més enllà de l’amor’, 1976) i Ein fliehendes Pferd (‘Un cavall que fuig’, 1978). També és autor de Das Schwanenhaus (‘La casa dels cignes’, 1980), Das sofa. Ein Farce (‘El sofà. Una farsa’, 1992) i Finks Krieg (‘La guerra de Fink’, 1996). El 1998 rebé a la fira de Frankfurt el premi de la Pau per la novel·la Ein springender Brunnen (‘Una font que brolla’, 1998).