Professor a les universitats de Berna i Lausana (1928), Leipzig (1929) i Basilea (1940), ensenyà també com a professor invitat a la de Chicago (1935-40) i a la Deutsche Akademie der Wissenschaften de Berlín (des del 1947). S'ocupà de diversos problemes generals i particulars de la lingüística romànica, així com del poblament germànic en alguns països romànics. Autor del monumental Französisches etymologisches Wörterbuch, en diversos volums, continuat pels seus deixebles, escriví nombroses obres, entre elles Évolution et structure de la langue française (1934), Die Entstehung der romanischen Völker (1939), La posizione della lingua italiana (1940), Einführung in Problematik und Methodik der Sprachwissenschaft (1943), Die Ausgliederung der romanischen Sprachräume (1950), etc. Els més importants dels seus articles foren recollits el 1956 en Von Sprache und Mensch. Fou director, entre altres, de la Zeitschrift für Romanische Philologie des del 1935 i de la Bibliotheca Romanica des del 1947. El 1958 i el 1968 li foren dedicades sengles miscel·lànies. Membre de diverses acadèmies i societats científiques, des del 1921 pertanyia a l’Institut d’Estudis Catalans com a membre corresponent.