Conegut sobretot en el decenni 1920-30 per una temàtica sensacionalista, les seves obres es caracteritzen per la recerca d’una visió noble de l’home davant el caos del món actual i per la simpatia amb què tracta el problema jueu. Cal esmentar-ne especialment Caspar Hauser oder Die Trägheit des Herzens (‘Caspar Hauser o la desídia del cor’, 1908), Das Gänsemännchen (‘L’homenet dels ànecs’, 1915), Christian Wahnschaffe (1919) i Etzel Andergast (1931).