Integrat en l’avantguarda polonesa dels anys trenta, fou director de diverses publicacions literàries. Els seus primers reculls de poemes, entre els quals destaquen Semafory (1924) i Oczy i usta (‘Ulls i boca’, 1926), són d’un caràcter molt intel·lectualista i influïts pel surrealisme. Posteriorment es decantà per un llenguatge més realista ( Serce grana , ‘Cor de magrana’, 1944; Labirynt , 1961, i Zdarzenia , ‘Successos’, 1971). Escriví la novel·la Mity rodzinne (‘Mites familiars’, 1938) i és autor d’assaigs sobre temes literaris, com Mickiewicz i wersyfikacja narodowa (‘Mickiewicz i la versificació popular’, 1951) i Dziwna historia awangardy (‘L’estranya història de l’avantguarda’, 1967).