OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Peter Weiss

Literatura
Peter Weiss
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor alemany.
Nowawes, Berlín, 8 de novembre de 1916 — Estocolm, 10 de maig de 1982

Emigrat a Londres (1934) i més tard a Praga, es formà a l’acadèmia de belles arts d’aquesta ciutat (1937-38). Després de l’ocupació de Praga pels nazis (1939), fugí a Suècia, on es naturalitzà el 1945. Començà la seva carrera artística en el món de la pintura i del cinema, activitats que compaginà, a partir dels anys cinquanta, amb la creació literària amb obres autobiogràfiques, com Abschied von der Eltern (‘Adeu als pares’, 1961) i Fluchtpunkt (‘Punt de fugida’, 1962). Es dedicà també a la narrativa i al teatre, i esdevingué aviat un autor compromès i de to polèmic, amb obres d’una forta crítica contra les dictadures, com ara Die Verfolgung und Ermordung Jean Paul Marats, dargestellt durch die Schauspielgruppe des Hospizes zu Charenton unter Anleitung des Herrn de Sade (‘La persecució i assassinat de Jean Paul Marat, representat pel grup teatral de l’hospici de Charenton, sota la direcció del senyor de Sade’, 1964), més conegut pel títol abreujat de Marat-Sade, la més reeixida, de la qual Peter Brook feu una versió cinematogràfica el 1966, Gesang vom lusitanischen Popanz (‘Cançó del fantotxe lusità’, 1967), Hölderlin (1971), etc. Les seves narracions es caracteritzen per un estil meticulós, amb unes descripcions d’una precisió gairebé microscòpica, com en Der Schatten des Körpers des Kutschers (‘L’ombra del cos del cotxer’, 1960). Es destacà també per les seves actituds radicals enfront dels esdeveniments contemporanis (la guerra del Vietnam, la dictadura franquista, etc.), denunciant tota forma d’opressió contra la dignitat i la llibertat de l’home. Feu també una adaptació per al teatre de Der Prozess (1975), de Franz Kafka, i entre el 1975 i el 1980 publicà la novel·la Die Ästhetik des Widerstands (‘L’estètica de la resistència’, 1975-80), acompanyada de Notizbücher 1971-1980 (‘Quaderns d’apunts 1971-1980’, 1981), sobre la seva gènesi, que és una mena d’autobiografia imaginària. El 1982 li fou concedit a títol pòstum el premi Georg Büchner.

Col·laboració: 
AMSS

Llegir més...