Fou poblada antigament pels westfalen, poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr (al S), el Zenne (a l’E) i l’Issel (a l’W), és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia. Al s. X formà part del ducat de Saxònia. Al s. XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba. Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la jurisdicció dels arquebisbes de Colònia. A l’edat mitjana s’hi adheriren nombroses organitzacions, com la Hansa i l’orde teutònic. També en formaren part els comtats de Berg i de Kleve. El 1512 formà part del cercle de Westfàlia, i el 1807, del regne de Westfàlia. L’any 1805 la part septentrional passà a formar part de Hannover i Oldenburg, mentre que la resta fou incorporada a Prússia. Tanmateix, el sentiment de pertànyer a una mateixa província no desaparegué entre els seus habitants, que conservaren la parla, el baix alemany. Al s. XX s’hi produí un increment demogràfic notable, a conseqüència del corrent immigratori (sobretot polonesos i alemanys de l’est) que cercava feina a la zona minera de la conca del Ruhr. Unida a la Renània septentrional, constitueix actualment el land del Rin del Nord
Westfàlia i gaudeix d’autonomia en el marc de la Unió Provincial Westfàlia-Lippe. L’assemblea provincial té la seu a Münster.