OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Wettin

genealogia geneal
Llinatge alemany que regnà a Mísnia, Turíngia i Saxònia des del 1130 al 1918.

El seu genearca conegut és Burcard I (Bucco, o Buzic), marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld (mort el 908), possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici (mort abans del 976), comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I (mort el 1009), comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus. El seu fill Teodoric II (mort l’any 1034), comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia. Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg (mort el 1075), comte d’Eilenburg, que obtingué (1046) del rei germànic la Marca Oriental Saxona (Ostmark) i la Baixa Lusàcia, i Thimo I de Wettin (mort el 1076), primer comte de Wettin. Aquest darrer fou avi de Conrad I de Wettin, dit el Gran (mort el 1157), que fou comte de Wettin i de Rochlitz i disputà l’herència del seu cosí, el comte d’Eilenburg, després de la mort del qual (1123) aconseguí i feu seus (1136) la Marca Oriental, la Baixa Lusàcia i Mísnia, territoris que repartí el 1156 entre els seus cinc fills. El gran, Otó I de Mísnia, dit el Ric (mort el 1190), heretà el marcgraviat de Mísnia, i el seu fill Teodoric I de Mísnia, dit l’Afligit (mort el 1221), heretà d’un cosí seu la Baixa Lusàcia el 1210, es casà amb l’hereva del comtat palatí de Saxònia i foren pares d'Enric I de Mísnia, dit l’Il·lustre (mort el 1288), que el 1264 rebé de l’emperador el landgraviat de Turíngia i el 1265 formà la marca de Landsberg, que cedí a un fill segon seu. El succeí el fill gran, Albert II de Mísnia, dit el Degenerat (mort el 1314), que vengué Turíngia al comte de Nassau i el comtat palatí de Saxònia al marcgravi de Brandenburg. El punt àlgid del llinatge coincidí amb el seu fill, el marcgravi Frederic I de Mísnia, dit el Mòrbid (mort el 1323), que reuní tots els dominis familiars i conservà el títol de landgravi. Els seus descendents obtingueren Coburg (1353), Hildburghausen (1374) i Saafeld (1389), i el seu besnet, el landgravi i marcgravi Frederic IV de Mísnia, dit el Bel·licós (mort el 1428), obtingué el 1425 el burggraviat de Magdeburg i el 1423 el rei germànic li adjudicà l’electorat de Saxònia i el ducat de Saxònia-Wittenberg, i esdevingué així Frederic I de Saxònia. Els seus successors formaren una nova dinastia a Saxònia.

Col·laboració: 
AFE

Llegir més...