Professor de mineralogia (1828-32) i de filosofia moral (1838-55) a Cambridge, modificà l’empirisme tradicional en destacar una activitat a priori de l’esperit en la reunió i conformació de les sensacions i considerà la ciència com un procés de creixement orgànic de la raó. La seva obra principal, History of the Inductive Sciences (1837), tingué una gran influència en el neopositivisme del cercle de Viena.