Estudià filosofia a Erfurt i dret a Tübingen, fou mestre a Zuric, senador de Biberach i preceptor dels prínceps de Weimar l’any 1772. Després es retirà, i es dedicà exclusivament a la literatura. Amic de Goethe i de Herder, inicià la seva obra amb poesia de caràcter pietista, però es decantà aviat cap a un estil que recorda el de la cultura francesa de la Il·lustració i el rococó tardà. Escriptor de prosa extremament elegant, fou autor d’obres èpiques on plasma el seu ideal de l’home, que s’apropa al de l’ideal classicista: Geschichte des Agathon (‘Història d’Agató’, 1766), Musarion oder die Philosophie der Grazien (‘Musarion o la filosofia de les gràcies’, 1768). De les seves novel·les cal destacar Der Goldenespiegel (‘El mirall d’or’, 1772) i Die Abderiten (‘Els abderitans’, 1774). Fou també redactor del Der Neue Teutsche Merkur (1773-1810), revista característica de la il·lustració alemanya, i es dedicà també a la traducció dels autors clàssics, sobretot de Shakespeare (contribuí al coneixement i la valoració d’aquest autor al seu país).
Christoph Martin Wieland
© Fototeca.cat
Escriptor alemany, fill d’una família de pastors protestants de formació pietista.