Estudià a Harvard, Cambridge i Göttingen. Fou nomenat professor de lògica matemàtica al MIT (1932). Hom el considera el creador de la cibernètica, les bases de la qual exposà en l’obra Cybernetics (1948), les quals han donat lloc posteriorment a un gran nombre d’aplicacions. Poc després publicà Human Use of Human Beings: Cybernetics and Society (1950), que ha estat traduïda al català (Cibernètica i Societat, 1969), i I am a Mathematician (1956). Són notables, també, les seves recerques sobre teoria de probabilitats, integrals de Fourier, anàlisi harmònica, espais vectorials, moviment brownià, etc. El 1962 visità Barcelona, invitat per l’Associació de Cibernètica Mèdica i pels professors S.Montserrat i E.Freixa.