Es destacà com a compositor, dins un estil que treia la seva inspiració de l’òpera còmica italiana del s XVIII i del món de les comèdies de Goldoni, bé que incorporant algunes de les conquestes tonals del postromanticisme. Durant uns quants anys fou professor del Mozarteum de Salzburg (1939-44), però es dedicà sobretot a compondre. Les seves òperes més destacades són Le donne curiose (1903), I quattro rusteghi (1906, en dialecte venecià), Il segreto di Susanna (1909), I gioielli della Madonna (1911), L’amore medico (1913), Sly (1927), La vedova scaltra (1931), Il campiello (1936) i La dama boba (1937, basada en Lope de Vega).