Educada en un ambient d’una gran cultura literària, molt aviat decidí d’ésser escriptora, bé que fins a 33 anys no publicà la seva primera novel·la, The Voyage Out (1915). Òrfena de pares el 1904, es traslladà amb els seus tres germans al barri londinenc de Bloomsbury, d’on sorgí el nom del conegut grup intel·lectual anglès, amb un membre del qual, Leonard Woolf, es casà (1912). Començà com a crítica literària de The Times Literary Supplement, revista setmanal, on publicà la major part dels seus assaigs, aplegats primerament en dos volums, The Common Reader (1925 i 1932). La segona novel·la, Night and Day (1919), sembla oblidar l’experimentació encetada en la primera, i l’obra següent, A Jacob's Room (1922), romp definitivament amb la novel·la tradicional vuitcentista. Mrs Dalloway (1925) ja palesa una absoluta maduresa, curulla d’experimentació, confirmada per To the Lighthouse (1927) i The Waves (1931), que fan que, juntament amb James Joyce, se la consideri una de les figures màximes de la literatura anglesa contemporània. Altres obres seves són Orlando, a Biography (1928), inspirada en els seus amors amb Vita Sackville-West, i Flush (1933), fantasiosa biografia del gos de la poetessa Elisabeth Barrett Browning. La novel·la de més èxit fou The Years (1937), i la darrera, Between the Acts (1941), fou publicada pòstumament, puix que pel març d’aquell 1941 se suïcidà al riu Ouse en un atac de depressió, malaltia que patia des de jove. Fou una destacada activista política i defensora dels drets de la dona: A Room of One's Own (1929), a la qual seguí Three Guineas (1938).