Comte de Salmis i de Sölvesborg (1651). Començà la carrera militar a Alemanya, durant la guerra dels Trenta Anys: com a general participà en la batalla de Lützen (1632), i, després de la mort de Banér (1641), fou un dels tres generals que comandaren l’exèrcit suec a Alemanya. Participà en les victòries de Wolfenbüttel (1641), Leipzig (1642) i sobretot Fehmaru (1644), victòria naval que li valgué el comandament general de la flota. Governador de Pomerània (1646), participà encara en les operacions de Polònia, Brandenburg i Dinamarca (1655-58). Acabada la guerra, governà Pomerània fins a la mort. Durant la minoritat de Carles XI de Suècia fou membre del consell de regència (1660-72). Afavorí l’aliança amb França (1672) contra Holanda, i, tot i la seva delicada salut, encara comandà l’exèrcit suec en la invasió de Brandenburg (1674), però abandonà el càrrec després de la derrota de Fehrbellin (1675).