i Christopher Wren | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Christopher Wren

Arquitectura
arquitectura arquit
Arquitecte anglès.
East Knoyle Wilts, 20 d’octubre de 1632 — Hampton Court, 25 de febrer de 1723

De família d’alts eclesiàstics, es dedicà als estudis científics, en fou professor a Londres i Oxford i esdevingué un dels matemàtics i astrònoms més importants del seu temps. Arran del gran incendi de Londres del 1666, es lliurà de ple a l’arquitectura. El seu projecte per a la reconstrucció de la City fou rebutjat per utòpic; en canvi, li fou encomanada la reconstrucció de Saint Paul i de 51 esglésies més que havien estat devastades pel foc, que ell acomplí (1670-86) amb inventiva i una gran varietat de solucions alhora i amb agut empirisme, tant en l’ús d’esquemes basilicals, de ressò vitruvià (Saint-Mary-le-Bow, 1670-77), com en el de plantes centrals (Saint Stephen, 1672-87) i en campanars, on el record de les destruïdes agulles gòtiques fou recuperat amb elements clàssics i borrominians (Saint Bride, 1670). La seva obra mestra fou la catedral de Saint Paul (1675-1709), construcció grandiosa, compromís entre la planta basilical volguda pel clergat i la central projectada per ell, de nítida inspiració clàssica, tot i les evidents influències barroques, i coberta amb una cúpula tributària de la vaticana de Miquel Àngel, però amb solucions tècniques i estètiques originals. Excel·lí igualment en arquitectura civil: biblioteca del Trinity College (1676-84), Chelsea Hospital (1682-92), etc. És considerat l’arquitecte anglès més important, i, malgrat que per cronologia i per cultura pertanyia al barroc, el tarannà personal, equilibrat, i la mateixa formació científica l’inclinaren més a inspirar-se en les fonts antigues i en el classicisme de Le Vau i Mansart que no pas en Bernini, que havia conegut a París el 1665.

Col·laboració: 
JGaR
Llegir més...