Centre vitivinícola important (són famosos els vins del Marienberg, a l’esquerra del Main), té indústries enològiques, cerveseres, químiques, de vernissos, del paper, etc. Centre d’ensenyament superior. És bisbat catòlic. Establerta sobre el lloc d’una antiga fortalesa romana, mencionada per primer cop l’any 704 (castellum Virteburch), esdevingué (741) seu d’un bisbat fundat per sant Bonifaci. Hom hi bastí una primitiva catedral (al lloc on havia estat martiritzat el bisbe irlandès Kilian l’any 689). Els bisbes estengueren aviat llur domini temporal damunt la Francònia oriental i obtingueren (1168) de Barba-roja el títol de ducs de Francònia ( ducat de Francònia). La ciutat esdevingué (fins el 1801) capital del principat de Würzburg sota la jurisdicció dels bisbes prínceps, contra els quals es revoltaren repetidament els ciutadans, fins que foren sotmesos definitivament l’any 1400. El més important dels bisbes prínceps fou Julius Echter von Mespelsburnn (1573-1617), que bastí l’actual universitat (fundada el 1402) i fundà el cèlebre Juliusspital (1576). El bisbat, juntament amb el de Bamberg, fou donat en feu com a ducat de Francònia pel canceller suec A.G.Oxenstierna al duc Bernat de Weimar (1633), però aquest ducat cessà (1634) i Würzburg tornà als bisbes. L’època més florent de la ciutat fou sota els bisbes de la casa Schönborn (s. XVII i XVIII), als quals es deuen nombrosos edificis barrocs. Acabat el domini dels bisbes per la pau de Lunéville (1801), Würzburg passà a Baviera, i quan el 1805 Baviera cedí el principat a l’exgran duc Ferran III de Toscana (tractat de Pressburg), la ciutat fou elevada a electorat de Würzburg. L’elector Ferran (1806) s’adherí a la Confederació del Rin i assumí el títol de gran duc( gran ducat de Würzburg)), fins que el 1815 el Congrés de Viena retornà Würzburg a Baviera. Abans de la Segona Guerra Mundial la ciutat tenia un aspecte arquitectònic completament barroc, però el bombardeig del 16 de març de 1945 destruí el 85% dels edificis i obres d’art. L’esplèndida residència episcopal (Residenz), barroca, obra de B.Neumann (1719-44), fou molt destruïda; se'n salvà la gran escalinata, adornada amb frescs de G.Tiepolo. Altres monuments que resten són l’antic pont sobre el Main, amb el Grafeneckart (casa de la vila), i la fortalesa de Marienberg, dalt d’un turó a l’esquerra del Main, que fou durant segles (1261-1720) la residència dels bisbes prínceps, amb la capella rodona (Marienkirche) més antiga d’Alemanya (706). La catedral, romànica (barroca a l’interior), fou molt destruïda (1945); hom l’ha reedificada tot mantenint elements antics al costat de línies arquitectòniques modernes. Altres esglésies medievals notables són la Marienkapelle (s. XIV), notable exemplar gòtic, l’església de l’antic monestir benedictí de Sankt Burkard (1464) i la col·legiata de Neumünster (s. XIII), amb la façana barroca. Entre els innombrables exemples barrocs i rococós es destaquen l’església de romiatges, anomenada Käpelle, construïda per B.Neumann, i la col·legiata de Stift Hang.