Sacerdot (1361) i doctor en teologia a Oxford (1372), hi fou també professor (1363-81). Formà part d’una comissió tramesa a Bruges per discutir amb els representants del papa algunes tesis polítiques (opositor del sistema de prebendes i beneficis eclesiàstics, negava tot poder directe o indirecte a l’Església), fet que li valgué la protecció del duc de Lancaster, Joan de Gaunt. Acusat a Roma per William Courtenay, bisbe de Londres, enemic del duc, Gregori XI condemnà dinou proposicions extretes del De civili dominio (1377), bé que la intervenció del duc evità l’aplicació de les sancions i la presó.
Les seves doctrines contràries a la transsubstanciació eucarística el privaren del sosteniment moral d’Oxford i dels franciscans; d’altra banda, la seva participació en la revolta camperola (1381), l’oposició dels nous consellers de Ricard II i, sobretot, la lluita que li oposà William Courtenay, nomenat bisbe de Canterbury, afebliren el seu prestigi. Una nova condemna a Lambeth l’obligà a retractar-se en part de les seves doctrines, condemna que fou ratificada pel concili de Londres i pel sínode d’Oxford (1382). Obligat a refugiar-se a Lutterworth, morí en comunió amb l’Església.
Tant les seves doctrines teològiques, exposades principalment en el De Ecclesia (1378) -església formada exclusivament pels predestinats- i en el Trialogus (1382), com les seves idees reformistes -oposició a la propietat eclesiàstica, al sistema beneficial, a les indulgències, a les censures canòniques i altres- es mantingueren a través dels poor priests i dels lollards, cosa que provocà ulteriors revisions doctrinals, que culminaren en la condemna de 45 proposicions al concili de Constança (1415). Conseqüència d’aquesta condemna fou l’ordre d’exhumar les seves despulles i cremar-les, ordre a la qual es negà el bisbe de Lincoln; però, ratificada per Martí V, fou executada el 1427. Les seves doctrines tingueren difusió a Bohèmia, on es troben més manuscrits de les seves obres que a Anglaterra mateix, i influïren en les formulacions de Jan Hus.