La geografia
És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena: l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne. D’W a E s’hi distingeixen tres subregions: l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal; la Xampanya anomenada pobra, país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat (pins) i millorat amb adobs (conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana); i la Xampanya humida, al S del massís forestal d’Argonne, amb praderies i ramaderia de vaques. El producte més conegut de la regió és el vi, famós des de l’edat mitjana, i la indústria més activa és la de l’elaboració del xampany (sobretot a Reims i Epernay), bé que no hi manquen altres menes d’indústria: tèxtil (Reims, Troyes), elèctrica (Reims) i siderúrgica (Châlons-sur-Marne). La capital administrativa és Reims, bé que la històrica és Troyes.
La història
Poblada inicialment per pobles celtes, fou ocupada pels romans. Les seves ciutats (Reims, Sens, Langres), bastides estratègicament en nusos de comunicació, foren molt pròsperes fins a les invasions germàniques. A les planes dels Camps Catalàunics tingué lloc la cèlebre derrota dels huns d’Àtila (451), i a Reims fou batejat Clodoveu I. Durant l’època merovíngia es desenvolupà el ducat de Xampanya, centrat a Reims i Châlons-sur-Marne. Lluís IV concedí el títol comtal als arquebisbes de Reims (940), que era la seu episcopal més important. Els comtes de Xampanya —senyors de Troyes, Meaux, Blois, etc— eren uns dels principals senyors feudals francesos durant els segles XII i XIII. La base de la florent economia de la regió foren les anomenades fires de la Xampanya, que esdevingueren les més importants d’Europa a la baixa edat mitjana. Els comtes tingueren molta cura a vetllar per llur organització i protecció. Al segle XIV començà llur decadència, com a conseqüència de la inseguretat provocada per la guerra dels Cent Anys. El 1234 el comte Teobald IV de Xampanya fou proclamat rei de Navarra (Teobald I), i la dinastia de Xampanya hi regnà fins el 1284. En casar-se la comtesa Joana de Xampanya (Joana I de Navarra) amb Felip IV de França (1284), la Xampanya passà al domini dels reis de França. Carles II de Navarra la reivindicà, però hi renuncià definitivament el 1361. Als segles XVII i XVIII la regió conegué una notable activitat industrial, centrada sobretot en la indústria tèxtil i metal·lúrgica, bé que fou afectada per la Fronda. La Revolució Francesa dividí la regió en quatre departaments: Alt Marne, Ardenes, Aube i Marne. Al segle XIX prengué molta importància l’explotació del seu vi escumós o xampany. Durant la Primera Guerra Mundial fou escenari de sagnants batalles de desgast entre l’exèrcit alemany i el francès (batalla de Xampanya). Els alemanys hi establiren una línia fortificada a la darreria del 1914, que fou durament atacada pels francesos el 1915, però no pogué ésser ocupada fins al final del 1918. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada inicialment pels alemanys, i fou alliberada per les tropes aliades després del desembarcament de Normandia (1944). A Reims tingué lloc (1945) la rendició de l’exèrcit alemany.