Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient. Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres. És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món. De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del Huangpu, al llarg de la qual s’arrengleren edificis institucionals i delegacions d’empreses occidentals de finals del segle XIX i principis del segle XX, i el nou districte litoral de Pudong, on des del 1990 hom ha construït els gratacels que l’identifiquen, i que constitueix el primer centre financer de la Xina. Actualment la indústria ocupa el primer lloc, i pràcticament hi són representades totes les branques de la indústria moderna: hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils (del cotó, la llana i la seda), siderúrgiques, drassanes, de conserves de peix, modernes instal·lacions arrosseres, oleícoles (soia), químiques, de fertilitzants, farmacèutiques, del plàstic i del vidre. Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior.
D’origen incert, al segle XI esdevingué un important centre comercial de l’imperi dels Song, però el seu desenvolupament actual arrenca de l’ocupació britànica durant la guerra de l’Opi (1841) i del tractat de Nanquín (1842), a conseqüència del qual la ciutat s’obrí al comerç internacional i s’hi instal·laren concessions estrangeres (britànica, francesa, nord-americana), agrupades més tard en una concessió internacional, al voltant de la qual es formaren barris xinesos habitats, en condicions penoses, per camperols immigrats de l’interior que fugien de la rebel·lió dels Taiping (1851-64). El 1920 hi nasqué el partit comunista xinès, i el 1927, ocupada per les tropes de Chiang Kai-shek, sofrí una gran repressió. El 1932 i novament el 1937 fou ocupada pels japonesos, que el 1941 anul·laren les concessions estrangeres. Alliberada de l’ocupació nipona (1945), tornà a la sobirania xinesa, i a partir del 1949 experimentà un extraordinari creixement demogràfic i industrial.
Des de l’adopció del sistema capitalista impulsat pel govern comunista xinès (1978), Shanghai ha esdevingut un dels principals focus del creixement accelerat de la Xina contemporània, tot i que no fou fins el 1984 que accedí a l’estatus de Zona Econòmica Especial (conjunt de territoris i nuclis on s’apliquen els mecanismes de l’economia de mercat lliure sense les regulacions que existeixen a la resta de la Xina). L’any 2010 hom hi celebrà l’Exposició Universal, amb el lema ‘Una ciutat millor per viure millor’. Per tal de rellançar l’economia, al setembre del 2013 el govern xinès declarà Shanghai zona de lliure comerç.