Francesc Xavier

(Xavier, Navarra, 7 d’abril de 1506 — illa de Sânzao, Guangdong, 3 de desembre de 1552)

Sant Francesc Xavier

Nom amb què és conegut Francisco de Jassu y Xavier, missioner navarrès.

Fill d’una família addicta als reis de Navarra —el seu pare fou president del consell reial—, afirmà que la seva llengua era la “bizcaína”. A París, on estudià (1523-37), conegué Ignasi de Loiola, i fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús. Ordenat de sacerdot a Venècia (1537), anà a Roma (1539-40). Legat pontifici a les Índies orientals portugueses, arribà a Goa el 1542. Predicà l’evangeli i batejà força milers de persones a l’Índia, a les illes Moluques i a les de Halmahera, Morotai i Rau, anomenades llavors “as ilhas do Mouro”. Organitzada la província jesuítica de l’Índia, anà a predicar al Japó (1549) amb dos companys i tres japonesos cristians. Tornà a Goa (1552) d’on partí per evangelitzar la Xina, però morí davant la costa continental, abans de penetrar-hi. Les seves despulles foren traslladades a Goa. Beatificat el 1619 i canonitzat el 1622, el seu culte esdevingué molt popular arreu d’Europa, particularment a Catalunya (s. XVII i XVIII). Les seves cartes, força divulgades (editades per Schurhammer i Wicki, 1944-45), interessen tant per a la història del cristianisme com per a la dels primers contactes d’Europa amb l’Extrem Orient. La seva festa se celebra el 3 de desembre.