i Xest | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Xest

Nom oficial castellà del municipi deCheste (es), SinònimXestalcamp
Municipi
Foia de Bunyol
Nom oficial castellà del municipi deCheste (es), SinònimXestalcamp
Vista parcial de Xest
© Fototeca.cat
Municipi de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Població: 
8.270 h
[2009]
Extensió: 
71 km2

Ocupa la part nord-oriental de la comarca, entre els alts de Roger (576 m alt., al límit amb els Serrans) fins al pla de Quart, a la zona de transició vers el Camp de Túria i l’Horta. El relleu és molt suau i ondulat, i només s’eleven alguns turons aïllats. És drenat pel curs mitjà del riu de Xest. L’àrea no conreada és mínima; hi ha 6 400 ha de secà i 500 de regadiu de pou, que s’ha d’estendre sobre 600 ha més. El secà, que ha estat tradicionalment la base de l’economia local, ha permès conreus arboris: vinya (1 300 ha), oliveres, ametllers, arbrers fruiters i garrofers. El regadiu es dedica a blat de moro, hortalisses i tarongers (50 ha). La indústria, feble tradicionalment, tingué des del 1960 un fort desenvolupament, gràcies a la proximitat de València: una gran fàbrica de confecció i altres de més petites de mobles i pells adobades. Avui, el sector secundari és el més important (38% dels actius) seguit del terciari (32%) i l’agricultura (29%). La població, que fou important, però que al llarg del s. XX s’estancà, des del 1960 experimentà un fort augment gràcies a aquest desenvolupament industrial. El 1999 hom hi inaugurà el circuit Ricard Tormo, amb capacitat per a uns 100 000 espectadors. La vila (7 405 h agl [2006]; 218 m alt.) és a l’esquerra del riu de Xest. Jaume I la donà el 1251 a Eiximèn Peres d’Arenós, en canvi de Castalla i d’Onil, encara que abans ho havia fet a Pere Cornell, juntament amb Vilamarxant; fou centre de la baronia de Xestalcamp. Fins el 1495 compartí la senyoria l’orde de Montesa. La població cristiana és antiga, i el 1574 tenia 25 cases de cristians de natura i 60 de moriscs; havia estat desmembrada eclesiàsticament de Xiva. Després de l’expulsió dels moriscs (1609), es convertí en dependència de Riba-roja, tot i que fou repoblada pel baró de Xestalcamp. L’actual església parroquial (Sant Lluc) fou construïda en 1731-84, en substitució de l’antiga mesquita. Vora l’església hi ha el barri antic, que envolta la casa de la vila. Al sector d’eixample, a la plaça del Calvari, hi ha el santuari de Sant Vicent Ferrer (1573), on és venerada la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra Carlina, tingué lloc prop de la vila l' acció de Xest entre l’exèrcit carlí de Cabrera i les forces del coronel cristí González de la Pezuela, que posà en fuga els carlins, cosa que permeté el restabliment del control dels cristins sobre el País Valencià i Aragó. El parlar de Xest té molts elements de transició al català. Hom hi ha segregat 5,16 ha de l’extrem oriental del terme per al nou municipi de Loriguilla. Dins el terme, a la partida de La Zafa, fou trobat el 1864 un conjunt de joies i monedes d’or i d’argent, probablement ibèric, amagat el primer quart del s. II aC, potser amb motiu de la segona guerra Púnica, dit tresor de Xest.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...