Josep Maria Xiró i Taltabull

(Barcelona, 1878 — Barcelona, 1937)

Pintor.

Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell. Féu algunes obres dins un simbolisme místic (Trànsit, 1896; basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any), però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant (Fantasia nietzcheana, 1901) i la seva exposició individual a la Sala Parés (1903) provocà controvèrsies. El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent il·lustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants. El 1906 tornà a exposar a la Sala Parés. Anà a París (1907), on es dedicà al cartellisme, i exposà als Salons des Indépendants, de la Société Nationale i des Orientalistes. Amplià estudis a Munic, on féu dues exposicions. El 1908 exposà de nou a la Sala Parés. El 1911 presentà a l’Exposició Internacional d’Art de Barcelona Ensomni de les ones i La festa de les ones, que li valgueren una primera medalla; a la del 1918 presentà A la Victòria de Samotràcia, i a la del 1919, Cor i ales (Museu d’Art Modern de Barcelona). El seu estil, influït per Böcklin i per Stuck, entronca amb el fervor wagnerià de la Catalunya de l’època, i degenerà en el pompierisme de La batalla de Lepant de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, poc abans de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i en El carro d’Apol·lo del Palau Nacional de Montjuïc. En la seva darrera etapa pintà paisatges de França i de Girona. Morí dement.