Abans d’arribar a la vila, un canal deriva l’aigua del riu per tal d’alimentar el salt de Xulella , de més de 160 m d’alçada, damunt el barranc de Taboira (afluent, per l’esquerra, del Túria), destinat a la producció d’electricitat. El 60% del terreny no és conreat, amb predomini del matollar sobre les pinedes. L'àrea conreada, a l’E, ocupa 1 700 ha de secà i 80 ha de regadiu, a les proximitats del riu. El conreu bàsic és la vinya, amb 1 100 ha, seguida de les oliveres i els garrofers, i petits sectors de cereals. Les hortes es dediquen a blat de moro, patates, cebes i hortalisses. La població cresqué suaument durant el s XIX, i arribà el 1900 a 1 600 h; decaigué després d’una manera accelerada: entre el 1950 i el 1981 perdé la meitat de la població, per emigració cap a València i l’Horta. La vila (571 h agl [2006]; 322 m alt.) és a l’esquerra del Túria, entre la mola de Xulella (513 m alt.) i el turó que coronen les ruïnes del castell de Xulella , que després de la conquesta cristiana fou donat a Abū Sa'īd, el darrer governador musulmà de València, el qual el donà el 1236 a l’església de Sogorb. El 1248 Jaume I el donà a Pere Escrivà, i el 1274, al bisbe de València, Andreu d’Albalat, amb el mer i mixt imperi. Fou el centre de la baronia de Xulella. El 1331 Alfons III de Catalunya-Aragó ordenà l’expulsió de la població musulmana, i el 1340 el bisbe de València atorgà carta de poblament; la mitra conservà la senyoria de la vila i del castell, el qual destinà a presó d’eclesiàstics. L’església parroquial (la Mare de Déu dels Àngels) és del s. XVIII. El terme inclou la caseria de Vanacloig.
Vista de Xulella
© Fototeca.cat