Professor de gramàtica a la Universitat Americana del Líban. Profundament interessat pel desenvolupament de l’àrab modern, la formació de neologismes i la simplificació de la sintaxi clàssica, és autor de diversos tractats, publicats després pel seu fill Ibrāhīm (1847-1906), també filòleg: Luġal al-ǧarā'id (‘La llengua dels diaris’, 1901). Escriví també Maǧma’ al-baḥrayn (‘Confluència de les dues mars’), una col·lecció de seixanta maqāmat a imitació de les d’al-Ḥarīrī.