Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894. Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d'El Rovell de l'Ou. Estudià a Roma (1896-98), on fou deixeble de Ramon Tusquets. De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans. L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900. Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents viatges a Barcelona. El 1901 el tsar de Rússia li adquirí el quadre La cour du Musée de Cluny, que presentà a l’Exposició Internacional de Peterburg.
Exposà a la Sala Parés de Barcelona temes de París, el 1901 i el 1903. Formà part de l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà a la ressonant col·lectiva del grup a la Sala Parés, el 1905. Solia passar els estius a Tossa o a Pollença, on pintà amb el seu vell amic Hermenegild Anglada i Camarasa. A Barcelona exposà a les Galeries Dalmau, i hi retornà definitivament el 1939. Estilísticament, adoptà a París un cert impressionisme paisatgístic, que alternà, més tard, amb temes de dansa —sovint de tipus folklòric andalús— que li valgueren a França un èxit considerable. És ben representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.