OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Yucatán

Divisió administrativa
Mèxic
Casa del Juego de Pelota , a l’antiga ciutat maia d’Uxmal, a la península del Yucatán
© B. Llebaria
Estat de Mèxic, al N de la península de Yucatán.
Població: 
1.555.733 h
[est 1995]
Extensió: 
39.340 km2

La capital és Mérida. Els seus límits són: al N el golf de Mèxic, a l’E l’estat de Quintana Roo, al s. l’estat de Campeche i a l’W aquest i el golf de Mèxic. El terreny forma part de la gran plana calcària de la península que es va aixecant cap al S, i forma, als seus límits meridionals, una serra anomenada Sierra Baja (inferior als 250 m). El sòl és poc fèrtil, dedicat gairebé exclusivament a la monocultura de l' henequén , planta de la qual deriva una indústria artesana de fabricació de cordes, estores i teixits. Hom conrea també canya de sucre, blat de moro, tabac i vainilla. Hi ha explotació forestal. A l’E hi ha ramaderia de bestiar boví. També és destacable la pesca. El port més important és el de Progreso. Hàbitat tradicional dels maies, hom hi troba les restes més importants d’aquesta civilització, entre les quals el conjunt monumental de Chichén Itzá. La regió fou colonitzada sota el guiatge del capità Montejo (1527-45), dins la jurisdicció de l’audiència de Guatemala; al s. XVIII fou creada la Capitanía General de Yucatán, i perdé el tros de Belize a mans dels anglesos. Després de la independència, fou creat estat (1824); se separà, però, del règim federal dues vegades (1840-42 i 1846). L’any 1847 esclatà una sagnant “guerra de castes” (indis contra blancs i mestissos), la qual tingué com a efecte la desaparició dels anhels separatistes. Fins a mitjan s. XX el Yucatán fou una zona molt aïllada.

Col·laboració: 
RJG / JMBa

Llegir més...