Estudià literatura i llengües modernes al Japó. De retorn a la Xina (1922), fou cofundador de la Lliga dels Escriptors d’Esquerres, de la qual fou expulsat el 1932. Fugí a Singapur i a Sumatra perseguit pels japonesos, els quals finalment l’assassinaren. Deixà diversos volums de narracions, entre els quals Chen-lun (‘Ofegar-se’, 1921), Niaoluo xing (‘Històries d’un matrimoni’, 1923) i Chunfeng chenzui di wangshang (‘L’embriagadora nit de primavera’, 1924), i la novel·la Lisan zhi qian (‘Abans de la separació’, 1926). En totes aquestes obres enfronta personatges amb situacions d’isolament extrem. És també notable el seu diari (1927), d’una gran sinceritat.