Juntament amb dos illots situats al S, constitueixen un nomós de les illes Jòniques (406 km2; 30.014 h [1981]). La capital és Zacint (9.767 h [1981]). Sorgeix damunt la mateixa plataforma submarina de Cefalònia i d’Ítaca, i és de natura calcària, amb zones de relleu muntanyós i planures amb extensos conreus. De clima mediterrani, s’hi donen sovint fenòmens sísmics; és rica en el conreu de vinya, oliveres, cítrics, figues, etc. El recurs econòmic principal és, però, el turisme, que es concentra sobretot a la capital, sorgida en un vessant d’un pujol dominat per un castell venecià i estesa vers la mar.
Fundada per Zacint, un heroi llegendari fill de Dardani, al segle V aC estigué sota l’òrbita d’Atenes. Possessió macedònia (217 aC) i romana (191 aC), a l’edat mitjana fou saquejada pels vàndals, els sarraïns i els normands. Conquerida pels bizantins al segle XII, passà als Orsini i a Venècia, que la conservà fins el 1797. Després de diverses vicissituds, fou incorporada definitivament a Grècia el 1863.