El seu genearca és Bertold I, comte de Brisgòvia ja el 962, que morí, sembla, lluitant a Calàbria el 982 i que possiblement descendia de Godofred, duc dels alamans, que morí vers el 708. El succeí el seu fill Bertold II (mort el 1005/06), que el 997 adquirí el landgraviat de Thürgau i fou avi de Bertold (IV) I, dit el Barbut, que fou, a més, comte a l’Ortenau, Albgau, Baar i Neckergau i el 1052 obtingué el reconeixement dels seus drets al ducat de Suàbia, el qual, malgrat tot, el 1052 passà als Rheinfelden; però, en compensació, aconseguí el ducat de Caríntia i el marcgraviat de Verona. El seu fill gran, Armand I (mort el 1074), heretà Verona, Brisgòvia i Lintburg i fou pare d'Armand II de Baden (mort el 1130), cap del casal que senyorejà Baden; el fill petit, Bertold II de Zähringen (mort el 1111), fou creat duc de Zähringen i el 1094 traspassà el landgraviat de Thürgau als Kyburg. Tingué dos fills, que el succeïren: Bertold III de Zähringen (mort el 1122), que el 1120 fundà Friburg de Brisgòvia, i Conrad III de Zähringen (mort el 1152), que el 1127 adquirí el comtat de Hochberg i fou pare del duc Bertold IV de Zähringen (mort el 1186), el qual el 1157 fundà Friburg —en morir el seu fill (1218), el duc Bertold V de Zähringen, el ducat restà extingit i Hochberg passà a Baden—, i d'Adalbert I de Zähringen, que fou creat duc de Teck i originà una branca que s’extingí el 1390/91, després que Teck hagués estat venut als Württemberg.