Ja des dels primers moments, Ujezdnoje (‘La vida provinciana’, 1914) i Na kulickakh (‘En el cinquè infern’, 1914) el situaren entre els millors prosistes de l’època. D’un estil càustic i d’una gran precisió, s’apropà a l’expressionisme europeu. Viatjà a Anglaterra, i fruit d’aquest viatge foren Ostrovitjane (‘Els illencs’, 1918) i Lovec čelovekov (‘El caçador d’homes’, 1921), sàtires de la vida i de la moral angleses.
Comunista el 1905, la seva actitud davant la revolució passà de la passió al desencant, com es palesa ja en la novel·la My (‘Nosaltres’, 1924), que fou prohibida i que anticipa les obres d’A.Huxley i G.Orwell. Altres obres seves són Peščera (‘La cova’, 1921), Mamaj (1924), Ogni sv. Dominika (‘Els focs de Sant Domènec’, 1922), etc. A l’URSS és considerat un escriptor antisoviètic, i les seves obres són pràcticament desconegudes.