Nacionalista, col·laborà amb Garibaldi, per la qual cosa fou perseguit i exiliat a Suïssa. Diputat el 1860 i militant d’esquerra, fou ministre repetidament des del 1876. És autor del codi penal italià del 1890. President de la cambra de diputats dues vegades i president del govern (1901-03), desenvolupà una política reformista i de bones relacions amb l’Estat francès.