L’any 1947, amb la narració El cínico , guanyà un premi literari que el decidí cursar lletres a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos de Lima, d’on posteriorment fou catedràtic. Exercí també tasques diplomàtiques. És el narrador més notable dins la línia indigenista de la seva generació.
Molt influït per les tècniques de James Joyce i, sobretot, William Faulkner , sobré el qual tractà en la seva tesi doctoral, fou autor, entre altres obres, dels reculls de narracions La batalla (1954), Unas manos violentas (1958), Vestido de luto (1961), Muchas caras del amor (1966), Niebla cerrada (1970), Un día en muchas partes del mundo (1979) i Invisible carne herida (2002) i les novel·les Los aprendices (1974) i Pálido pero sereno (1997). Rebé nombroses distincions del seu país i l’any 1999 ingressà a l’Acadèmia Peruana de la Lengua.