Militar i diplomàtic, la seva poesia és d’inspiració romàntica; cal destacar-ne Das Kreuz von Hellas (‘La creu d’Hèl·lade’, 1828), Totenkränze (‘Corones de morts’, 1828) i Waldfräulein (‘La noia del bosc’, 1843). Més important és, però, la traducció (1836) del Childe Harold de Byron. Conreà també el teatre.