Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme. Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom; a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée. El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb M.Breuer i P.L.Nervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània (1966) i l’annex del carrer Miollis (1969). Per al barri de La Défense projectà (1960) un gratacel de 250 m d’alçària, que anomenà Avenue Verticale.