És anomenada Bathzabbai en les fonts de Palmira i Septimia Zenobia en les llatines. Filla d’Antíoc, esposà el rei Odainath, l’assassinat del qual, i el del seu primogènit Herodià, segurament ordenà. A partir d’aleshores actuà com a regent durant la minoritat del seu fill Wahballat (o Vaballathus). La seva política exterior fou eminentment expansionista (penetració a l’Àsia Menor el 270 i invasió d’Egipte el 271), fet que li valgué el control de Síria. Batuda, però, per l’emperador Aurelià (272), salvà la vida acusant els seus consellers. Fou portada en triomf a Roma (274), i al cap d’uns quants anys es casà amb un senador. Considerada pels autors llatins una segona Cleòpatra, Zenòbia entrà en la llegenda àrab com la reina assassina al-Zabba’.