En les seves novel·les de temàtica nacional i social, pessimistes i tràgiques, predominen personatges que sacrifiquen llur felicitat pel benestar públic o per la lluita contra els ocupants de Polònia. La seva primera narració fou Rozdziobią nas kruki, wrony (‘Ens tornaran els corbs, les cornelles’, 1896), seguida per les novel·les Syzyfowe prace (‘Els treballs de Sísif’, 1898), Ludzie bezdomni (‘Gent sense llar’, 1900), Popioły (‘Cendres’, 1904), Wierna rzeka (‘El riu fidel’, 1912) i Przedwiośnie (‘Alba de la primavera’, 1925) i els drames Sułkowski (1910), Róża (1909), Uciekła mi przepióreczka (‘Fugí la meva guatlla’), etc. La seva llengua, abundant en neologismes i arcaismes, reflecteix el pensament turmentat de l’autor, bé que assoleix un profund lirisme.