El 1918 participà en les manifestacions contra el govern i fou empresonat. Dos anys després (1920) anà a París a estudiar, i hi creà el primer cos juvenil del partit comunista xinès. Visità Anglaterra i Alemanya. El 1924 fou nomenat director d’entrenament polític a l’acadèmia militar de Whampoa. Com a membre del Guomindang, fou designat (1926) cap del primer exèrcit de Chiang Kai-shek. Organitzà i dirigí la insurrecció de Xangai; condemnat a mort, se n'escapà, i treballà en la clandestinitat. El 1931 fou nomenat ajudant de Chuteh, i contribuí a la reconciliació de Mao amb els caps del partit comunista. Participà en la Llarga Marxa (1934-35). Defensà la constitució d’un front únic amb el Guomindang contra els japonesos.
Membre del consell polític del partit comunista xinès (1945), fou nomenat primer ministre i ministre d’afers exteriors (1949) del govern comunista, i assistí a diferents conferències internacionals. El 1958 deixà la cartera d’afers exteriors. Durant la Revolució Cultural s’oposà a les tesis de Lin Biao. Impulsà l’obertura a Occident de la política exterior xinesa. Durant els darrers dos anys de la seva vida, tot i conservar el càrrec de primer ministre, les seves funcions foren exercides pel vice-primer ministre Teng Xiaobing.