Fou un dels més dotats per al gènere documental al seu país, autor de creacions d’atmosfera poètica. Els seus films es caracteritzen per llur objectivitat. N’és el millor Fotográfia (1972), que ofereix una imatge fidedigna tant dels conflictes interiors i exteriors del creador com dels drames vitals dels fotografiats. A destacar encara Hogy szaladnak a fák (‘Com corren els arbres’, 1966), Arc (‘Cara’, 1970), Gyász (‘Dol’, 1972), Sámán (‘Xaman’, 1977), una versió de La senyoreta Júlia d’August Strindberg per a la televisió (1978), Embriók (‘Embrions’, 1986), que rebé la menció especial del Festival de Venècia, i els documentals Árverés Kisújszálláson (‘Subhasta a Kisújszállás’, 1993) i Törjünk fel egy meggymagot! (‘Trenquem un pinyol de cirera!’, 1995).