Sordmuts, llur carrera i llurs estils són estrictament paral·lels, i sovint exposaven junts. Es formaren a l’Escuela Especial de Pintura de Madrid, i ampliaren estudis a París. Participaren en certa manera de l’esperit de la Generació del 98, i assistiren a les tertúlies del Café de Levante de Madrid, sense deixar, per això, d’estar arrelats al País Basc, on mantenien (a Garay) llur casa pairal. Se centraren en temes populars hispànics, molt especialment bascs, copsats amb conscient rigidesa i un estil realista i arcaista a la vegada (Bertsolariak, de Valentín, primera medalla a Madrid el 1917; El marí basc Santhi Andia el Temerari, de Ramón, primera medalla a Madrid el 1924; ambdues obres al Museo Español de Arte Contemporáneo, de Madrid). A Barcelona —on Valentín obtingué primera medalla i Ramón segona en l’Exposició Internacional de Belles Arts del 1911— exposaren amb una certa regularitat des del 1915. Valentín fou premiat el 1957 amb la medalla d’honor de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid.