Professor a la Universitat de Madrid fins el 1936, ho fou a la de Barcelona el 1941; el mateix any, però, es retirà de la docència oficial i tornà a Madrid, on donà cursos anuals de caràcter privat. Preocupat per les relacions entre filosofia i teologia i entre filosofia i ciència, la seva obra escrita inclou el recull d’assaigs Naturaleza, historia, Dios (1944), Sobre la esencia (1962) i Cinco lecciones de filosofía (1963), i la trilogia La inteligencia humana (1982-84).